Primer de tot dir que no hi entenc d’economia i que si al capdavant del Departament d’Educació hi ha un economista està clar que amb el que estic en desacord com a mestra és en que no hi hagi un conseller que independentment de les seves titulacions vàries tingui com a mínim l’experiència, la carrera i la vocació de mestre.
Com pot ser que aquest país estigui governat sovint per persones no s’hagin dedicat mai a allò que representen? No ho entenc. Què estem ensenyant? Que hem d’estudiar ciències per treballar de lletres i lletres per ser bons científics? Si us plau, que algú m’ho expliqui per tal que ho pugi respectar.
Per altre banda em sento indignada amb aquesta vaga. Família i amistats es troben en aquests moments afectats per la crisis i tenen serioses dificultats per tirar endavant. I per això em fa vergonya fer aquesta vaga tal com s’ha presentat, ja que els sindicats parlen de les nostres millores laborals en un moment en el que molts no tenen ni el dret a treballar.
La representant del sindicat va venir al centre on treballo i el primer que va fer és raspallar-nos dient-nos que pobres mestres quants mals físics i psiquics hem de suportar. Per favor! que treballar a una mina et pugui portar problemes a la vista ho veig claríssim; i essent mestre pots tenir molts malts que poden derivar de la professió també claríssimament. Però aquests no penso que hagin de ser mai el primer punt a tractar el dia d’una vaga de mestres. A més amb aquest punt els mitjans segurament no es faran ressò de les nostres queixes de debò i es quedaran amb el més banal. Com quan a finals del 2009 va sortir aquella mestra dient que al juny fa calor perquè els nens treballin. Per favor, que aquests no poden ser els punts pels que la societat i les famílies s’assabenten que fem vaga. Si ho fem així, “senyors dels sindicat”, l’únic que s’aconsegueix és reforçar la mala i molt sovint injusta imatge que tenim els mestres.
A més, penso que el sindicat ja podria proposar una vaga diferent, que no tenen imaginació? Segur que ens faríem respectar i escoltar més si decidíssim obrir els centres, atendre l’alumnat i per exemple no impartir classes i fer activitats més lúdiques. O el contrari, obrir un diumenge al matí per impartir classes. O...mil i una idees més. Si volem que ens escoltin no podem fer com els que tallen carreteres i afecten als que no en tenen culpa (en aquest cas les famílies).
Quedi clar que tampoc no em convencen les propostes del Conseller. I que si personalment fes vaga d’alguna de les maneres esmentades o similars, seria per defensar que cal:
1. Un bon programa Educatiu que demostri que les decisions es prenen per millorar l’educació de tot l’alumnat. Per exemple: si realment fer una setmana al febrer millora l’educació, que aquest raonament vagi acompanyat d’una reflexió pedagògica i evidentment que tots la fem la mateixa setmana per tal que tot l’alumnat se’n beneficiï igual. Ah! I que aquest programa educatiu no canviï cada 4 anys segons el partit que governi.
2. Que un bon programa educatiu pot ajudar a una millor conciliació familiar. Però una bona conciliació familiar no la pot resoldre només l’educació escolar, cal passar també per la conciliació familiar a les empreses, les ampe's i d’altres àmbits.
3. I per últim i no menys important, ara sí, que aquest programa Educatiu respecti els nostres drets laborals i que en cas que sigui oportú fer una modificació de calendari o d’altres es demostrés que és per millorar l’educació. Per exemple hi ha llocs on s’ha implantat la sisena hora tal i com s’havia programat, però en algunes ZER’s encara no ‘hi ha implantat. I per dur-la a terme el Departament sembla que no les dotarà de més personal, si no que els mestres hi hauran de fer hores extres. Amb aquest exemple no veig que els drets laborals dels mestres siguin iguals a tots els llocs, ni que tots els alumnes es beneficiïn dels mateixos drets.
En fi, he treballat en diferents escoles i el que sempre defensen els meus companys és aquesta diferenciació entre programa educatiu, conciliació familiar i drets laborals. I el fet que no es poden barrejar aquests termes, tot i que si complementar. La conciliació familiar no pot arreglar un bon programa educatiu i un bon programa educatiu no és el responsable de millorar la conciliació familiar. I, està clar, la nostra situació laboral no és la responsable ni d’un bon programa educatiu, ni de la mala conciliació familiar. No anem de l´un a l´altre traslladant i encadenant responsabilitats en un cercle impossible de superar.
I si d’aquesta forma, es tinguessin en compte aquests tres punts, pot ser ja no caldria avui que els sindicats propossesin fer vaga per (segons el full que m’han enviat us escric el que diuen amb altre lletra):
1. Per l’increment generalitzat de plantilles. No a més retallades. Disminució dels alumnes per aula.
2. Per la cobertura de baixes amb substitucions des del primer dia. No a les hores extres
3. No a aquest projecte de decret d’autonomia de centres. Per la gestió democràtica i participativa.
4. No a la desregularització de les condicions laborals del professorat.
5. Per a la jornada intensiva al juny. No a aquest calendari escolar.
6. Per treball estable i de qualitat. Contractacions de mitja jornada i sencera.
7. No a aquests nomenaments telemàtics que no garanteixen ni la transparència ni el control.
Uns punts que a més es redacten amb negatiu. Quan jo estudiava magisteri em van ensenyar que les observacions sempre es fan en positiu. Vull dir, que segur que qualsevol que ho llegeixi veu NO, NO, NO. Ja podrien escriure que per exemple: diem SI a que els nostres alumnes estiguin des del primer dia amb tot el seu professorat.
Així dons, a trets generals, també m’apuntaria a la vaga, però no amb aquesta vaga que, no informa als pares ni al nostre país del que realment passa ni del que realment pensem els Mestres ni de per quines raons ens indignem de debò. Si us plau no poseu en nom de tots paraules de pocs. Crec que la majoria volem millorar el nostre sistema educatiu però també que la majoria creiem que sols ho podrem fer si societat, família i mestres ho fem junts, no si ho fem enfrontats, i penso que aquesta vaga no fa altre cosa que reforçar les decisions d’un Departament que ha posat al capdavant de l’educació un economista, que a fi de comptes m’imagino que deu mirar per l’economia i no per l’educació.
ROSER Busquets
