Una tarda fa molts anys... Pare em faries un quadre amb vaixells? i amb un "plis" vaig tenir un magnífic retrat del mar, -papa on son els velers? -A lhoritzo filla te'ls has dimaginar.
A partir d'avui t'imaginarem pare, t'imaginarem en tot l'art que ens envolta, allà on els meus ulls et dibuixin a lhoritzo i procurant copsar la bellesa com tu ho feies:
- en els teus dibuixos a llapis
- en les pintures a l'oli
- en tantes diapos
- en tants calaixos d'estris artístics
- en somriure als conflictes
- en la cuina amb l'àvi, àvia i germà
- en aquell pesebre gegant que fèieu amb la mare travessant tot el menjador
- en el TIÓ amb majúscules,
- en el teu parlar suau i delicat estimant tant en Toni i lÈlia
- en contemplar la bellesa de la natura
- en educarnos gaudint la vida
- en el teu art per contemplar els ocells compartint amb l'Albert
- amb els amics de fotografia
- en reinventar el carnaval, amb aquells capgrosos
- en els viatges arreu
- en l'art de caminar que he reactivat aquests dies
-...
L'artista és la persona que fa obres d'art i tu n'has fet que quedaran per sempre en nosaltres, pare ets un artista que aquests últims temps s'ha anat apagant en tot, menys amb aquell somriure picaró.
Ens deies que les millors fotos es fan amb el cor, i cada un de nosaltres guardarà dins seu bocins del gran artista que ets, afortunada de gaudir-te papa. T'estimo infinit.
Jordi Busquets Nuell
18.11.51 - 18.10.22
