Àvia Pepita

Estimada àvia, el teu cor restarà sempre arrelat a la terra de “Culonge”.  

Podem presumir d’haver-te gaudit com una dona tan forta com la vinya i tan poderosa com el vi calongí.  

T’hem vist estimar amb paciència i dedicació la pagesia, mimant cada cep que cobríes a mitjanit en dies de pluja, fent veïnat i treballant per la família.  

Sempre he admirat com el sol t’havia daurat i curtit la pell, com a mostra de la dona valenta i treballadora que has estat. També he admirat les teves profundes arrugues, talment com si cadascuna amagués històries viscudes, camps llaurats, batalles lliurades i guanys de la vida.  

Amb les teves mans vas nodrir generosament les nostres terres i vas recollir el fruit d’una bonica família.  

Treballadora, incansable, esposa, mare, àvia i besàvia estimada.  

Gràcies per tant , Pepita.

PETIT GRAN HOME DE COR INFINIT!!!

Vaig esperar set anys perque vinguessis, 

volia un germanet i vas arribar amb el cor més gran que he conegut i coneixeré mai. Dolça innocència d'un infant, atrapada en un cos adult.

No has tingut una vida fàcil, però cada dia ens lhas fet mooolt fàcil a tots. Ara no esperava que marxesis, pero entenc que el teu cos ja no ha pogut més.

Com a germana sento els cops que the fallat, perdona i per si no ho saps prou t'estimo i admiro la teva noblesa, fortalesa, responsabilitat, destresa informàtica,, ingenuïtat i bonica manera de captar l'entorn que ens abraça amb les teves fotografies. 

Vas estudiar sanitari, vas treballar de celador i  a oficines, pero la teva il.lusió era la fotografia i la teva vocació fer feliç la gent regalant premis ONCE i somnis a tothom, se thi veia molt currante i feliç.

Aquests dies estem aprop teu a través de tanta gent que tha estimat molt més del que eres conscient. 

Platja dAro és casa teva, no saps com mha costat caminar per on ja no passejaras més,  avui han marxat els turistes i també han volat els somnis, somriures i la simpatia de lAlbert de la ONCE el meu germà.

Com diu la cançó de Pont Aeri Segueix Volant  alt Albert!!! T'estimo 😘

Un artista

Una tarda fa molts anys... Pare em faries un quadre amb vaixells? i amb un "plis" vaig tenir un magnífic retrat del mar, -papa on son els velers? -A lhoritzo filla te'ls has dimaginar.

A partir d'avui t'imaginarem pare, t'imaginarem en tot l'art que ens envolta, allà on els meus ulls et dibuixin a lhoritzo i  procurant copsar la bellesa com tu ho feies:

- en els teus dibuixos a llapis

- en les pintures a l'oli

- en tantes diapos 

- en tants calaixos d'estris artístics 

- en somriure als conflictes

- en la cuina amb l'àvi, àvia i germà

- en aquell pesebre gegant que fèieu amb la mare travessant tot el menjador

- en el TIÓ amb majúscules, 

- en el teu parlar suau i delicat estimant tant en Toni i lÈlia

- en contemplar la bellesa de la natura

- en educarnos gaudint la vida

- en el teu art per contemplar els ocells compartint amb l'Albert

- amb els amics de fotografia 

- en reinventar el carnaval, amb aquells capgrosos

- en els viatges arreu 

- en l'art de caminar que he reactivat aquests dies

-...

L'artista és la persona que fa obres d'art i tu n'has fet que quedaran per sempre en nosaltres, pare ets un artista que aquests últims temps s'ha anat apagant en tot, menys amb aquell somriure picaró.

Ens deies que les millors fotos es fan amb el cor, i cada un de nosaltres guardarà dins seu bocins del gran artista que ets, afortunada de gaudir-te papa. T'estimo infinit.

Jordi Busquets Nuell

18.11.51 - 18.10.22

Sant Jordi 2021

 Bona diada de Sant Jordi 2021 

🌹🐉📖

Avui és un dia molt especial perquè celebrem Sant Jordi. 

Hi haurà qui us dirà que és un dia per celebrar que hi havia un drac ferotge que es volia cruspir tot un poble. Però en realitat el drac només tenia gana, ganes d’estimar molt i de ser estimat per tot el poble... per això si el veiu no el mateu feu-li moltes abraçades.

Trobareu qui us parli del dia de les roses i les flors, però no és cert, el dia de les flors el trobareu quan veieu florir el primer gallaret, o quan els camps grocs de calze brillin sota el sol de primavera.

També hi haurà qui us dirà que és per celebrar que un cavaller va rescatar la princesa, però deixeu-me que us digui a tots vosaltres, que no els hi feu cas que en realitat només vosaltres podreu matar els dracs que se us puguin fer por, perquè tots vosaltres sou els millors prínceps i les millors princeses per rescatar-vos a vosaltres mateixos.

Hi ha qui parla que és el dia del llibre, però no és veritat tampoc, el dia del llibre el trobareu quan us sorprengueu llegint perquè heu trobat la revista, el conte, el còmic, el diari, el poema... en definitiva el dia que trobeu les lletres que us facin tenir moltes granes de llegir, aprendre i creixer.

Voleu que us digui què és per mi celebrar la diada del 23 d’abril: PER MI ARA I SEMPRE SANT JORDI ÉS EL MILLOR DIA PER ESTIMAR MOOOOLT A TOTHOM I SOBRETOT PER ESTIMAR-VOS ENCARA MÉS QUE MAI A VOSALTRES MATEIXOS I MATEIXES.

GRÀCIES I MOOOLT BON SANT JORDI A TOTS ELS PRINCEPS PRINCESES I DRACS DE L’ERA DE DALT.

L'Era de Dalt Sant Jordi 2021

Roser Busquets.

TAMBÉ TENIM

Proposta 18 : TAMBÉ TENIM …

Cada cop que veig l’anunci del què tenim? ensumo l’arròs caldós de Palamós, la ratafia de St.Quirze, les festes majors, l’Empordà de Sopa de Cabra… I d’altres trets que em recorden quantes coses ens defineixen. Però potser si fem un recull de totes les característiques pròpies els nostres infants, les noves generacions, tindran més clar perquè encara “lluitem” per parlar en català i per mantenir les nostres tradicions.

 Per llegir la nota completa : 

http://mestres.ara.cat/puntdetrobadaeducadors/2011/02/14/proposta-tambe-tenim/

FOTOGRAFIANT RECORDS

La humitat ha entrat a un racó de les golfes on una capsa vermella i empolsinada amaga retalls de vides viscudes. Un diari rosa i tancat amb un cadenat poc útil guarda una fotografia de quan tenia 13 anys. Era la primavera a les escales de l’escola, on ens situàvem drets un al costat de l’altre per capturar un record que compràvem i emmarcàvem en una cartolina on tothom hi escrivia una dedicatòria “prefabricada” i poc personal, que amagava els sentiments més sincers que tots  haguéssim volgut escriure.

Anàvem vestits amb el xandall de l’escola, i per alguna moda estranya amb els mitjons sobre els pantalons i uns pentinats poc agraciats que em permeten distingir a la fila de dalt la gelosia, l’amor, la superioritat, la crueltat i la impaciència. A segona fila veig clarament la ingenuïtat, la traïció, la incomprensió, la paciència i la imaginació. A sota, si la memòria no em falla hi ha la voluntat, la "pijeria", el sacrifici, la indiferència i la passió. I a davant de tot hi llueix l’explosió de la pubertat, l’exuberància, l’edat del “pavo”, les fricades i l’amistat.

La nostra classe era la base més important per la que circulàvem i descobríem un món que encara ens acompanya arreu, entre els companys de feina, les amistats, la parella, els fills i un mateix quan revivim les pors i les alegries que aleshores regalaven aquells companys d’aula.

FOTOGRAFIANT RECORDS

La humitat ha entrat a un racó de les golfes on una capsa vermella i empolsinada amaga retalls de vides viscudes. Un diari rosa i tancat amb un cadenat poc útil guarda una fotografia de quan tenia 13 anys. Era la primavera a les escales de l’escola, on ens situàvem drets un al costat de l’altre per capturar un record que compràvem i emmarcàvem en una cartolina on tothom hi escrivia una dedicatòria “prefabricada” i poc personal, que amagava els sentiments més sincers que tots  haguéssim volgut escriure.

Anàvem vestits amb el xandall de l’escola, i per alguna moda estranya amb els mitjons sobre els pantalons i uns pentinats poc agraciats que em permeten distingir a la fila de dalt la gelosia, l’amor, la superioritat, la crueltat i la impaciència. A segona fila veig clarament la ingenuïtat, la traïció, la incomprensió, la paciència i la imaginació. A sota, si la memòria no em falla hi ha la voluntat, la "pijeria", el sacrifici, la indiferència i la passió. I a davant de tot hi llueix l’explosió de la pubertat, l’exuberància, l’edat del “pavo”, les fricades i l’amistat.

La nostra classe era la base més important per la que circulàvem i descobríem un món que encara ens acompanya arreu, entre els companys de feina, les amistats, la parella, els fills i un mateix quan revivim les pors i les alegries que aleshores regalaven aquells companys d’aula.

Recuperar les GRÀCIES!

Aquesta proposta és més dels meus fills de 3 i 6 anys, que meva: Moltes gràcies guapos!
El nen arriba a casa un dia preocupat perquè a l'escola li diuen els companys que no ha de donar les gràcies per tot i em diu: - Però mare a casa et dono les gràcies per fer el menjar cada dia i tu me les dones quan t'ajudo i no ens cancem de fer-ho mai a casa. I em demana: - Com és que els meus companys es cancen que els dongui les gràcies per deixar-me passar o per explicar-me alguna cosa que no se per exemple d futbol?
Un altre dia anem tots a un espai d'aquells de jocs per nens i al marxar els hi regalen un globus i una piruleta. A ells no els hi han agradat mai els globus, però donen les gràcies igualment i es queden allà parats, esperan que els hi diguin: de res! Però malgrat insistir-hi no reben resposta. I em pregunten: - com és que la gent no sap això de dir gràcies i de res, que és un joc dels que fem a casa i prou?
Us he explicat aquests dos cassos representatius, però aquests fets s'han donat en diferents llocs i situacions. I què els hi he explicat? Doncs no els hi he pas dit que era una cosa passada de moda, perquè veig que encare hi ha molta i molta gent que ho fa i jo que els hi ho agraeixo. El que els hi he explicat és que no tothom dona valor a les mateixes coses. De moment penso que els dos han entès que donar les gràcies és gratificant per qui les dona i també per qui les rep. A casa ho continuem fent però imagino que sino recuparem tots plegats les ganes de ser agraïts perdrem aquesta gran satisfacció social! Aixi que MOLTES GRÀCIES !

Roser Busquets i fills

DARRERA EL MIRALL

A primera hora de la matinada s’aixeca i busca desesperada, però no és darrera cap cambra. Baixa les escales amb més rapidesa de la que el cos li pot oferir i un cop al menjador, no la troba mirant els dibuixos animats. Entraria a la cuina, però ho te prohibit. Torna a pujar al llit i es provoca un nou somni. Passada mitja hora s’aixeca de nou i amb tensió repeteix el mateix recorregut que ha fet anteriorment. No és als armaris, ni a l’habitació dels nens, ni fora el balcó, ni saltant a corda al jardí, ni darrera aquella llesca de pa amb xocolata. En un món tant avançat no ha rebut ni un SMS al mòbil, ni un mail a l’ordinador, ni tan sols ho ha vist publicat al facebook. El mirall n’és l’anunci oficial, ha marxat sense deixar més rastre que el de l’arruga. Ja pot buscar per tota la casa, ella ja no cabrà mai més en aquells pantalons blancs. Aquella nena de 17 anyets ja no hi és. Ara és una dona que sent una veueta consoladora que li diu: - No busquis més, la innocència ha marxat i no hi ha operacions que te la tornin; sols pots utilitzar-ne el record per entendre la dona que ets i construir la que seràs.
Roser Busquets

Enllaç a la seva publicació a 365contes

http://365contes.blogspot.com/2010/05/339-darrere-el-mirall.html

Enllaç com a guanyador al programa de Rac1 La cuina de l'escriptura amb Núria Esponellà

http://rac1.org/totespossible/podcasts/taller-escriptura-14/