La humitat ha entrat a un racó de les golfes on una capsa vermella i empolsinada amaga retalls de vides viscudes. Un diari rosa i tancat amb un cadenat poc útil guarda una fotografia de quan tenia 13 anys. Era la primavera a les escales de l’escola, on ens situàvem drets un al costat de l’altre per capturar un record que compràvem i emmarcàvem en una cartolina on tothom hi escrivia una dedicatòria “prefabricada” i poc personal, que amagava els sentiments més sincers que tots haguéssim volgut escriure.
Anàvem vestits amb el xandall de l’escola, i per alguna moda estranya amb els mitjons sobre els pantalons i uns pentinats poc agraciats que em permeten distingir a la fila de dalt la gelosia, l’amor, la superioritat, la crueltat i la impaciència. A segona fila veig clarament la ingenuïtat, la traïció, la incomprensió, la paciència i la imaginació. A sota, si la memòria no em falla hi ha la voluntat, la "pijeria", el sacrifici, la indiferència i la passió. I a davant de tot hi llueix l’explosió de la pubertat, l’exuberància, l’edat del “pavo”, les fricades i l’amistat.
La nostra classe era la base més important per la que circulàvem i descobríem un món que encara ens acompanya arreu, entre els companys de feina, les amistats, la parella, els fills i un mateix quan revivim les pors i les alegries que aleshores regalaven aquells companys d’aula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada