Recuperar les GRÀCIES!

Aquesta proposta és més dels meus fills de 3 i 6 anys, que meva: Moltes gràcies guapos!
El nen arriba a casa un dia preocupat perquè a l'escola li diuen els companys que no ha de donar les gràcies per tot i em diu: - Però mare a casa et dono les gràcies per fer el menjar cada dia i tu me les dones quan t'ajudo i no ens cancem de fer-ho mai a casa. I em demana: - Com és que els meus companys es cancen que els dongui les gràcies per deixar-me passar o per explicar-me alguna cosa que no se per exemple d futbol?
Un altre dia anem tots a un espai d'aquells de jocs per nens i al marxar els hi regalen un globus i una piruleta. A ells no els hi han agradat mai els globus, però donen les gràcies igualment i es queden allà parats, esperan que els hi diguin: de res! Però malgrat insistir-hi no reben resposta. I em pregunten: - com és que la gent no sap això de dir gràcies i de res, que és un joc dels que fem a casa i prou?
Us he explicat aquests dos cassos representatius, però aquests fets s'han donat en diferents llocs i situacions. I què els hi he explicat? Doncs no els hi he pas dit que era una cosa passada de moda, perquè veig que encare hi ha molta i molta gent que ho fa i jo que els hi ho agraeixo. El que els hi he explicat és que no tothom dona valor a les mateixes coses. De moment penso que els dos han entès que donar les gràcies és gratificant per qui les dona i també per qui les rep. A casa ho continuem fent però imagino que sino recuparem tots plegats les ganes de ser agraïts perdrem aquesta gran satisfacció social! Aixi que MOLTES GRÀCIES !

Roser Busquets i fills