Fa dies que em ve al cap l'al·legoria del mite de la caverna de Plató. Aquells presoners vivien dins la cova una realitat certa per ells però irreal pels humans de l'exterior. I nosaltres? En quantes cavernes diferents estem vivint aquest confinament? No hi ha dubte que ho fem des d’una gran diversitat de realitats que estem creant en paral·lel a la nova realitat amb la que xocarem al sortir-ne.
I la pregunta més repetides que em fan aquest dies com a mestra és si els nostres alumnes hauran perdut el temps educativament parlant. Des del meu punt de vista la resposta és un rotund NO, no perdran el temps simplement l’estant invertint en altres parcel·les d’aprenentatge.
El nou currículum d’infantil i primària parla d’alumnes competencialment preparats per a la societat i els nostres alumnes estan fent un aprenentatge competencials de supervivència brutal i cadascú des de les seves cavernes amb mil realitats culturals, socials i econòmiques. Uns aprenentatges amb els que no comptàvem i dels que nosaltres aprenem durament amb uns quants anys més de coll. Quasi res eh?
L'aprenentatge està per tots els costats d'entrada hem agafat tots una conscienciació d'higiene personal i col·lectiva. També estem valorant més "les maries" la música i la plàstica son presents a totes les cases. Digitalment estem fent un marató en les mesures de les possibilitats de cadascú. Humanament hi ha mostres diàries de generositat. Anar fent el seguiment del virus fa tenir present tot el mapa mundi al cap de tots. L'agraïment i el respecte pels que treballen i la cultura de l'esforç pel bé comú també és un exemple educatiu clar pels nostres alumnes.
Ara només cal aprendre a mirar-nos més als ulls i mirar també més als ulls de la família, cadascú aquella amb la que conviu ara i també aquella que enyora i amb la que està gestionant noves vies de comunicació. Valorant el que no tenim i estimant encara més allò que tenim al nostre abast per petit que sigui.
Aquesta sotragada col·lectiva hauria de ser una oportunitat per ser més a dins que a fora.
Sempre he sentit a dir que per estimar als altres primer ens hem de valorar a nosaltres mateixos. Ara és el moment d'entendre que pensar en el bé personal és també vetllar pel bé comú en la mateixa mesura. Cuidar-se és més que mai és cuidar la salut de tot@s.
L'educació sempre hauria de procurar donar eines per sobreviure en una societat en constant moviment. Des de casa ens cal somiar més que mai en l'oportunitat de treballar per una nova realitat de socialització. I al fer-ho cal tenir present que quan sortim del confinament res serà com abans, perquè les nostres cavernes d'aïllament son molt diverses social, econòmica i emocionalment parlant. No partirem de les mateixes cavernes però haurem d'aprendre a construir una societat que les respecti a totes. Quan sortim alguna cosa hauria de canviar, no? La consciència social ens ha fet a tots una bona sotragada. Valorem allò que tenim la sort de viure en l'aquí i l'ara. Allò que mireu, interioritzeu i aprengueu de vosaltres avui serà útil per entendre, respectar i viure amb els altres demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada