Estimada àvia, el teu cor restarà sempre arrelat a la terra de “Culonge”.
Podem presumir d’haver-te gaudit com una dona tan forta com la vinya i tan poderosa com el vi calongí.
T’hem vist estimar amb paciència i dedicació la pagesia, mimant cada cep que cobríes a mitjanit en dies de pluja, fent veïnat i treballant per la família.
Sempre he admirat com el sol t’havia daurat i curtit la pell, com a mostra de la dona valenta i treballadora que has estat. També he admirat les teves profundes arrugues, talment com si cadascuna amagués històries viscudes, camps llaurats, batalles lliurades i guanys de la vida.
Amb les teves mans vas nodrir generosament les nostres terres i vas recollir el fruit d’una bonica família.
Treballadora, incansable, esposa, mare, àvia i besàvia estimada.
Gràcies per tant , Pepita.
